Després de l’èxit i l’avenç que ha suposat per a Catalunya l’acord de finançament hem reprès l’activitat política demostrant un cop més al conjunt de la ciutadania catalana, la distància existent entre els fets i “els xivarris febrils” varis i estèrils els quals dificulten la suposada voluntat d’avenç i construcció de país. El més greu de tot plegat és que aquestes actituds amb tics malaltissos no responen als efectes de la grip A, sinó a d’altres factors virals que pretenen confondre a la ciutadania amb un clar interès de desgast del Govern i de desviació de l’atenció d’allò que realment ha d’ocupar la centralitat política al nostre país. Malgrat aquest soroll desencisador, sovint acompanyat d’un excés de reverberació mediatica, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden comprovar, dia a dia, qui està treballant amb voluntat, fermesa i rigor per als seus interessos reals i en definitiva per els de Catalunya. El lideratge del President Montilla i la tasca del Govern de la Generalitat està essent molt important per tal de donar resposta a dos tipus de reptes que se solapen en el temps i estan interelacionats. El primer, per el seu caràcter d’urgència té un clar enfocament d’immediatesa doncs ha de donar resposta a l’escenari que dibuixa la crisi econòmica, la tasca que s’està realitzant, conjuntament amb les mesures que impulsa el Govern Central en el seu àmbit competencial, està esdevenint cabdal per tal d’alterar el menys possible l’estabilitat de les famílies catalanes, de les petites i mitjanes empreses i dels treballadors/res autònoms (podeu fer un seguiment de les principals eines contra la crisi a la web de la Generalitat www.gencat.cat). El segon repte i menys important és el de sortir d’aquesta crisi econòmica enfortits; el que vol dir treballar aferrissadament per la reactivació de l’economia tot renovant el model de creixement d’aquests darrers anys. Recentment hem rebut bones en aquest sentit. El Pacte Nacional per a les Infraestructures el qual prioritza aquelles infraestructures que permeten cohesionar el territori i generar benestar social impulsant alhora una reactivació econòmica d’alt valor afegit (innovació i sostenibilitat). Una inversió històrica de 100.000 M€ durant 12 anys, l’equivalent a 8.330 milions d’euros d’inversió anual, per sobre de la mitjana d’inversió dels darrers 10 anys (6.990 milions d’euros). I el que esdevé més important: generarà fins a 1,2 milions de llocs de treball i garanteix l’aplicació de la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut.
Avui també hem fet un avenç cabdal per tal de garantir les oportunitats i el futur laboral dels joves amb l’acord de mesures per garantir l’ocupació juvenil. Aquest acord és fruit del consens amb els sindicats (Acció Jove-CC.OO., Avalot-UGT), patronals (Foment i Pimec) i els agents econòmics més representatius de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut. Suposarà una inversió en el període 2009-2012 de 200 milions d’euros i un total de 65 accions específiques destinades a promoure la formació i la inserció laboral dels joves en condicions d’estabilitat tot reduint la precarietat laboral que els afecta. Al voltant de 2.000 joves en risc d’exclusió social es beneficiaran d’un programa que els formarà, orientarà i inserirà en el mercat de treball. Aquest acord també vol promoure i promocionar l’emprenedoria entre el jovent. Aquest són bons exemples del que en aquests moments necessita Catalunya i en definitiva el projecte d’autogovern català el qual, en primera instància ha de respondre a les necessitats reals del ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Quan més necessari esdevé “sumar” n’hi ha alguns que es dediquen a restar. I quan més resten més s’allunyen del sentit “identitari” compartit i plural del poble català, de tal manera que abonen un terreny molt perillós: el de la radicalitat tot confonent interessos partidistes amb un suposat sentit identitari compartit. La voluntat és del tot clara malgrat que errònia: pretenen desencisar a la majoria de catalans i catalanes que van manifestar legitima i democràticament el seu suport al projecte d’autogovern de Catalunya en el referèndum de 18 de juliol de 2006 sobre l’Estatut. És realment pobre l’espectacle dantesc i la deriva del principal líder de l’oposició el Sr. Artur Mas arran la consulta d’Arenys de Munt. Un fet anecdòtic més que demostra clarament que CiU cada cop està més lluny de la seva aferrisada voluntat de legitimar-se com “garants” de les essències i destí del poble català.
Optimisme + Projecte + FETS = PSC
20/07/2009
Diuen que els bons àpats cal deixar-los reposar, per tal de degustar-los amb la màxima intensitat per part dels sentits implicats, també les noticies bones i importants com ho és el nou acord de finançament el qual a data d’avui ja esdevé un fet històric per diferents motius:
El primer és el fet que l’acord compleix i desenvolupa els principis estatutaris amb solidesa i permetrà a Catalunya, per primera vegada a la història, rebre ingressos, per càpita, per sobre de la mitjana estatal. Això vol dir exactament que Catalunya, en tant que una de les regions més dinàmica, continuarà essent solidària, com fins ara, amb la resta de regions o Comunitats Autònomes que configuren la realitat plural de l’Estat espanyol (aportarà 121 MEUROS, situant-se molt per sobre de la mitjana quant a aportació) però alhora es tindrà en compte l’augment de la població i altres variables clau per tal que Catalunya pugi oferir al conjunt de ciutadans i ciutadanes que hi viuen a la regió uns serveis d’interès general (educació, sanitat, serveis d’atenció a la persona i la dependència) de qualitat (rebrà per sobre de la mitjana d’acord amb el nou escenari poblacional: ja som més de 7 milions!). En aquest sentit fem un salt endavant en tant que es fa compatible en paral•lel, major autonomia financera per Catalunya (creix el percentatge de gestió dels impostos no cedits i dels cedits) amb el principi de solidaritat territorial pròpi d’un model federal madur.
El segon motiu clarament significatiu des del punt de vista de l’acció política, està clarament relacionat amb la capacitat del president Montilla per defensar els interessos de Catalunya amb valentia i rigor així com, per la voluntat del president del Govern Central, José Luís Rodríguez Zapatero que ha apostat per prendre una decisió respectuosa i justa amb la realitat normativa i social de Catalunya. També cal destacar el bon clima de consens i complicitat que ha generat el nou model entre les comunitats autònomes que no han quedat abduïdes per la demagògia partidista del PP i finalment, el recolzament explícit que també han donat la resta de socis de Govern de la Generalitat a la tasca realitzada i aconseguida per el President Montilla i per el conseller Antoni Castells. CiU que s’ho faci mirar tot i que encara està a temps de rectificar i deixar les rebequeries per a la canalla fent un gest de responsabilitat envers Catalunya i també en relació al sentit comú que n’està demanant bona part del seu electorat fidel.
El tercer i nogensmenys important és el suport ampli que han donat agents socials com les principals organitzacions empresarials catalanes i sindicats majoritaris que avalen la bondat i l’avenç que suposa aquest acord per a la consolidació de l’autonomia estatutària de Catalunya.
Aquesta complicitat també es va palesar verificant els resultats de les enquestes publicades durant el dissabte “roig”. Jornada informativa i de to festiu durant la qual responsables del PSC, càrrecs amb responsabilitat orgànica i/o institucional, en un total de 315 taules a 221 municipis catalans vam compartir amb la ciutadania les bonances de l’acord així com, de l’acció de govern socialista tant als municipis com des de la Generalitat. La cita va ser un èxit arreu i demostra un cop més, que la feina ben feta n’obté bons resultats: un total de 22.0000 ciutadans i ciutadanes; veïns i veïnes dels nostres municipis es van mostrar complaents amb l’acord de finançament i també amb el nostre projecte que combina: optimisme, rigor, projecte i FETS.
A la foto que he adjuntat a aquest article vegeu a en Bartomeu Muñoz i la Remedios Aragón durant la jornada de dissabte roig a Santa Coloma de Gramenet, tot un èxit amb un total de 285 nous simpatitzants.
Si us interessa el tema del finançament us recomano que llegiu el diari de Miquel Iceta del passat diumenge 19 de juliol ja que ha elaborat un dossier sobre finançament molt interessant. També la web de la Generalitat i la del PSC on trobareu apartats específics.
Avui, els que vivim i treballem a Catalunya hem d’estar de celebració davant la posada en marxa de la nova terminal del Prat del Llobregat. Malgrat que en els primers dies és probable que n’hagi una mica de caos organitzatiu i que això sigui la noticia buscada per alguns mitjans de comunicació, o bé, el futur model de gestió, aquest dimarts es produeix una fita històrica clau per al dinamisme social i econòmic de Catalunya. La nova terminal suposa un potencial econòmic importantíssim que generarà, entre d’altres oportunitats un escenari futur de 65.000 llocs de treball. De fet, durant els darrers cinc anys de construcció aquest projecte ja ha generat ocupació i ara, amb la seva posada en marxa l’impacte sobre els llocs de treball serà clau en el sector ocupacional específic (3.000 nous treballadors) i també en els sectors indirectament relacionats (activitats logístiques i de càrrega i altres serveis).
Pensant en la meva ciutat Santa Coloma de Gramenet aviat, a la tardor d’aquest any, tindrem en funcionament la línia 9 del Metro. Es posaran en marxa cinc estacions en el tram de la ciutat i tots aquells que ho desitgin podran fer visites guiades a partir del 18 de juny per veure com es fa realitat aquest projecte cabdal per la ciutat i el qual un cop finalitzat esdevindrà la línia soterrada més llarga d’europa amb prop de 50 quilòmetres de longitud. Si tenim en compte que en paral·lel s’ha donat una inversió del 282% més de mitjana anual en la millora de les rodalies RENFE per el període 2004-2008 podem concloure que això són FETS i no paraules!!!
NO MORE HEROES ANY MORE…
10/06/2009
Quan observo determinats comportaments que s’erigeixen amb superioritat i prepotència, maquillats d’avantguarda popular i promoguts per gent amb un alt nivell d’irresponsabilitat cívica i manca de respecte cap a les “res pública”. Suposats bufons ingenus “bona gent” que oculten, remenant les cireres, caducs aspirants a líders, frustrats i fracassats, avui demagogs professionals, dinamitadors socials i antidemocràtes que s’acompanyen d’una litúrgia dantesca tot arrossegant amb les seves mentides i dicotomies fàcils (salvadors “ells” i dimonis “els altres”) alguna gent de “bona fe” i alguns joves que volen fer legítimament la seva revolució generacional. Davant l’escenari em ve al cap una cançó molt bona dels Stranglers que porta per títol No More Heroes. Per sort el sentit comú i la intel•ligència de la ciutadania és tan admirable que redueix a anecdotari la cacofonia d’aquests presumptes “salvadors” .
(…)
Whatever happened to all the heroes?
All the Shakespearoes?
(…)
No more heroes any more
No more heroes any more
(…)
L’electorat català torna a revalidar la seva confiança en el projecte europeista, catalanista i socialista que a Catalunya encapçala la Maria Badia. Això vol dir que hem fet una bona campanya defugint d’altres debats plantejants en l’arena i les clivelles nacionals. Durant aquests dies de campanya els i les socialistes catalans hem parlat d’Europa amb la ciutadania i del nostre projecte vers la construcció de l’Europa Social i això ens ha donat uns bons resultats malgrat les dificultats vinculades al context en el qual han tingut lloc aquestes eleccions (crisi econòmica, acord de finançament encara no tancat, desafecció política generalitzada …). A Catalunya el PSC ha doblat en vots al PP, ha superat a CiU en tretze punts i malgrat l’alt nivell d’abstenció, hem aconseguit mobilitzar més l’electorat que la resta de forces polítiques. En temes organitzatius la mobilització ha estat molt bona doncs som l’únic partit que ha cobert les 8.000 taules electorals amb interventors/res i hem sumat 5.000 nous simpatitzants amb el porta a porta.
A Santa Coloma de Gramenet, la meva ciutat, l’Europa Social del PSC també ha tingut uns excel•lents resultats, hem aconseguit el suport del 56,82% de l’electorat. Hem triplicat el nombre de vots en relació al PP i hem superat gairebé en vuit vegades els vots de CiU. Malgrat que hem perdut pes percentualment en relació a les eleccions de 2004 (-5,7%), aquest ha estat molt menor que el que s’ha donat al conjunt de Catalunya (-7%). El nostre repte futur: combatre abstenció. Tot i així, em sento plenament orgullosa, com a candidata colomenca, de la família socialista de Santa Coloma de Gramenet. Vull agrair-vos amb aquesta reflexió, la confiança i mobilització vers el projecte socialista per Europa del qual he tingut l’honor de formar-ne part.
Ara bé, els resultats al conjunt de d’Espanya i d’Europa on l’elevada abstenció resta transcendència al fatídic triomf de la dreta, ens obliguen a fer una reflexió compartida entre les forces polítiques compromeses amb la construcció d’Europa i també les diferents institucions i mitjans de comunicació.
Mentre alguns a dia d’avui ja fan curses, poc legitimes, a la Moncloa i la Generalitat, nosaltres els i les socialistes estem disposats a fer una reflexió oberta i compartida amb els agents socials i el conjunt de la ciutadania, principalment amb la que aquest passat 7 de juny ha perdut la il•lusió i s’ha quedat a casa. Volem recollir les seves inquietuds, escoltar-los, des de la proximitat i engrescar-los, de nou, en el sentiment vital que crec que és compartit per la majoria de ciutadans i ciutadanes davant el repte de fer possible un altre món. Des del rigor i la responsabilitat de Govern, tant a Espanya com a Catalunya no cessarem de treballar, amb il•lusió, optimisme i resultats eficaços per una Europa, una Espanya i una Catalunya inclusiva on ningú no vegi vulnerats i/o minorats els seus drets defensant un marc de llibertat, igualtat, solidaritat i creixement econòmic competitiu però alhora sostenible.
Ara més que mai hem de mobilitzar-nos activament per tal que la ciutadania s’identifiqui amb el nostre projecte ideològic i de gestió tot oferint-los-hi les millors respostes als seus problemes, inquietuds i reptes vitals en les diferents etapes de la vida. No cessarem fins que aconseguim despertar la il•lusió i la confiança d’aquells ciutadans i ciutadanes que ahir es van quedar a casa fet que indissociablement ha atorgat aquesta victòria pírrica als immobilistes i euroesceptics de la dreta.
Artículo del periodista Pere Ferreres
03/06/2009
El periodista colomense Pere Ferreres, referente en el ámbito de la información deportiva y un apasionado de Santa Coloma, ha escrito un artículo sobre mí en la sección que tiene en la publicación local “Sóc Periodista”. Podéis leer el artículo aquí. O descargar el ejemplar completo en pdf
Video-diari de campanya
22/05/2009
Amb les noves tecnologies podem fer arribar el nostre missatge d’una manera més clara i entenedora. Aquí teniu el primer video del diari de campanya de la Maria Badia.
Maria Badia
El 7 de juny d’enguany, 500 milions de ciutadans i ciutadanes d’un total de 112.000 ciutats europees tindrem l’oportunitat d’exercir el dret de vot, el nostre vot, per tal d’escollir els i les nostres representants al Parlament Europeu. Aquesta contesa electoral esdevindrà un exercici democràtic transfronterer sense precedents doncs implica la mobilització potencial de l’electorat dels 27 Estats Membres. Per aquest motiu, en primera instància, cal fer un esforç important per a la mobilització ciutadana en aquestes eleccions en tant que aquesta contesa es presenta com una gran oportunitat per determinar el camí futur del projecte europeu. En temps de dificultats com els actuals, arran el col·lapse del model neoliberal el pitjor enemic d’Europa és el revifament dels replegaments i particularismes nacionals fonamentats en rivalitats econòmiques entre Estats. Europa és avui una necessitat i també una ambició a l’hora de donar respostes consistents i fiables als reptes que afrontem com a societat europea en un marc multidimensional de relacions (internacional, nacional i local). La crisi global que ens afecta és el resultat del fracàs d’un determinat model polític, el de la dreta, que ha naturalitzat un model econòmic el qual ha prioritzat el mercat financer desregulat per sobre del mercat laboral i del de bens i serveis, tot provocant un conjunt d’externalitats negatives que han degenerat en una economia-casino insostenible, des del punt de vista social i mediambiental. El riscos principals del col·lapse estan servits i a Europa passen, si es manté l’actual correlació de forces en el Parlament Europeu (en els darrers anys els conservadors han tingut la majoria a Europa tant als governs dels Estats Membres com a les institucions europees) per l’intent de perpetuació d’un model que projecta el cost de “rescat” dels seus excessos en les “economies domèstiques” les dels treballadors i treballadores, les petites i mitjanes empreses, en definitiva sobre els actors de l’economia real els quals veuen amenaçats els seus drets socials i laborals. Mentre que els creadors d’aquest escenari gris emmascaren, sota una sospitosa neutralitat ideològica, receptes de recuperació on els ingredients bàsics són: més mercat, més desregulació i menys drets socials, la resta pensem que tenim la possibilitat de transformar el rumb de la UE sortint de la zona de turbulències.
La primera fita, passa per airejar la cambra i pintar-la d’un altre color, el color d’un projecte que tingui com a pedra angular les persones i el seu benestar, en un marc de llibertat, igualtat i solidaritat entre les parts. Això implica necessàriament el reforçament del projecte polític d’Europa per tal de poder fer front als desperfectes i l’anomia provocada durant aquests anys per aquells que han treballat intensament, des d’Europa i també des de Estats Units per aconseguir un “planeta geofinancer o de casino” que ara agonitza. Als Estats Units ja s’ha produït el canvi de rumb necessari amb l’elecció d’Obama. Hem començat un nou cicle i ara, el 7 de juny, ens toca als europeus i les europees prendre el pols a la nostra història comuna per tal de millorar-ne el relat.
Els i les socialistes volem liderar, amb la complicitat de la resta de forces progressistes, aquest canvi des del Parlament Europeu, el qual esdevindrà clarament enfortit, quant a poders, un cop s’aprovi el Tractat de Lisboa. A tall d’exemple assenyalar que el 95% de la legislació que marca les polítiques que ens afecten en el nostre dia a dia es decidirà a l’Eurocambra (actualment el percentatge se situa en un 70%).
El nostre projecte es concreta en un programa de treball que vol avançar en la construcció d’una Europa Política i Social. Volem treballar per la igualtat d’oportunitats per a tothom i per l’extensió d’un model de creixement i benestar que faci compatible la productiviatat i la generació de riquesa amb l’extensió dels drets socials i laborals. Aquest és el projecte socialista i Catalunya està encapçalat per Maria Badia, la única cap de llista a Catalunya que ha donat suport explícit al Tractat de Lisboa en tant que esdevé un pas cabdal en l’enfortiment i democratització de les institucions europees. A tall d’exemple, hem de destacar que situa al Parlament Europeu en peu d’igualtat amb el Consell.
El nostre programa està pensat des del rigor i amb un clar sentiment europeista, el podrem fer avançar si tu hi participes el 7 de juny optant per una opció política que ens permeti consolidar una majoria progressista al Parlament.
L’Europa actual, la del Partit Popular Europeu, no és la que volem. Ha donat prioritat al mercat desregulat per sobre dels drets de les persones. La directiva de les 65 hores ha estat l’exemple més revelador de la posició defensada per les dretes i que hem parat gràcies a la mobilització sindical i a l’actuació dels socialistes i forces progressistes al Parlament Europeu. Ara bé, si volem evitar que iniciatives com aquesta es tornin a plantejar en un futur necessitem canviar les majories al Parlament Europeu. A Europa ens hi juguem coses massa importants com perquè els catalans i catalanes ens quedem a casa el 7 de juny.
El proper 7 de juny cinquanta diputats i diputades seran escollits, anem o no a votar. Com deia Eleanor Roossevelt el futur pertany als que creuen en la bellesa dels seus somnis… el futur és Europa i el nostre sommi l’Europa Social.
Festa del Comerç Just a Santa Coloma
11/05/2009
El passat dissabte 9 de maig des de Santa Coloma ens vam sumar a les diferents actes que s’han fet a Catalunya amb motiu de la Festa del Comerç Just.
Escalfant motors…
09/05/2009
El barómetro de opinión del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) da al PSOE una ventaja de 8 décimas frente al PP en intención de voto. Según el Publiscopio el 79% de los encuestados vinculan la crisis internacional con los movimientos especulativos, la codicia y la corrupción. Los datos pero también la intuición y el corazón me animan a pensar que cada vez somos más los que confiamos en que para superar la crisis mundial debemos jugar con inteligencia en la liga europea. También, a muchos nos inquieta e incomoda la reaparición de vetustos “gurus” como José Maria Aznar que acompañado de Rajoy, bueno igual no, o de Esperanza Aguirre, bueno, igual tampoco, porque entre ellos no parece haber mucho “feeling”, se escuchan los unos contra los otros en la intimidad y les traicionan los micrófonos abiertos. Aún así, se permiten el lujo de ofrecernos pócimas de composición sospechosa: abaratar el despido+ trabajar 65 horas a la semana y las pensiones a menos infinito (- ∞). Esta es su pócima mágica y muchos nos negamos a tragarnos el brebaje pues nos sentaría fatal. Preferimos refrescarnos con una composición que nos ofrezca garantías como: + protección + políticas sociales + Europa. Con esta fórmula podemos contrarrestar la crisis internacional. Defender, consolidar y ampliar aquellas conquistas sociales que han de vertebrar un modelo de crecimiento productivo basado en la innovación, la sostenibilidad y la creación de empleo de calidad. De esta forma ganamos la mayoría y pierden sólo unos pocos, los que han confundido la modernización y el progreso con la especulación, los que parecen celebrar el incremento de un nuevo parado y los que subestiman la cultura democrática de la ciudadanía y piensan que no levanta sospechas un candidato al Parlamento Europeo como Mayor Oreja que afirmó que en el franquismo se vivía con placidez . A día de hoy también vulneran los principios de la ética política al no exigir responsabilidades a sus imputados por causas de corrupción. Aquellos que subestiman la inteligencia de los ciudadanos, jugando a la confusión y regocijándose en la crisis económica no merecen la confianza de los electores en el Parlamento Europeo pues su modelo dibuja una Europa que retrocede en compromisos y derechos sociales. Un ejemplo reciente lo tenemos esta semana, el Partido Popular Europeo y el Partido Liberal Demócrata del que forman parte el PP y CiU respectivamente, han votado en contra de la ampliación en 4 semanas más del permiso de maternidad y han negado el permiso de paternidad de 15 días. Cuestiones como estas se deciden en Europa y es importante no jugársela… todos y todas queremos un Parlamento Europeo que tenga como eje central las personas y su bienestar. Necesitamos una mayoría de parlamentarios progresistas.
