Després de l’èxit i l’avenç que ha suposat per a Catalunya l’acord de finançament hem reprès l’activitat política demostrant un cop més al conjunt de la ciutadania catalana, la distància existent entre els fets i “els xivarris febrils” varis i estèrils els quals dificulten la suposada voluntat d’avenç i construcció de país. El més greu de tot plegat és que aquestes actituds amb tics malaltissos no responen als efectes de la grip A, sinó a d’altres factors virals que pretenen confondre a la ciutadania amb un clar interès de desgast del Govern i de desviació de l’atenció d’allò que realment ha d’ocupar la centralitat política al nostre país. Malgrat aquest soroll desencisador, sovint acompanyat d’un excés de reverberació mediatica, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden comprovar, dia a dia, qui està treballant amb voluntat, fermesa i rigor per als seus interessos reals i en definitiva per els de Catalunya. El lideratge del President Montilla i la tasca del Govern de la Generalitat està essent molt important per tal de donar resposta a dos tipus de reptes que se solapen en el temps i estan interelacionats. El primer, per el seu caràcter d’urgència té un clar enfocament d’immediatesa doncs ha de donar resposta a l’escenari que dibuixa la crisi econòmica, la tasca que s’està realitzant, conjuntament amb les mesures que impulsa el Govern Central en el seu àmbit competencial, està esdevenint cabdal per tal d’alterar el menys possible l’estabilitat de les famílies catalanes, de les petites i mitjanes empreses i dels treballadors/res autònoms (podeu fer un seguiment de les principals eines contra la crisi a la web de la Generalitat www.gencat.cat). El segon repte i menys important és el de sortir d’aquesta crisi econòmica enfortits; el que vol dir treballar aferrissadament per la reactivació de l’economia tot renovant el model de creixement d’aquests darrers anys. Recentment hem rebut bones en aquest sentit. El Pacte Nacional per a les Infraestructures el qual prioritza aquelles infraestructures que permeten cohesionar el territori i generar benestar social impulsant alhora una reactivació econòmica d’alt valor afegit (innovació i sostenibilitat). Una inversió històrica de 100.000 M€ durant 12 anys, l’equivalent a 8.330 milions d’euros d’inversió anual, per sobre de la mitjana d’inversió dels darrers 10 anys (6.990 milions d’euros). I el que esdevé més important: generarà fins a 1,2 milions de llocs de treball i garanteix l’aplicació de la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut.
Avui també hem fet un avenç cabdal per tal de garantir les oportunitats i el futur laboral dels joves amb l’acord de mesures per garantir l’ocupació juvenil. Aquest acord és fruit del consens amb els sindicats (Acció Jove-CC.OO., Avalot-UGT), patronals (Foment i Pimec) i els agents econòmics més representatius de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut. Suposarà una inversió en el període 2009-2012 de 200 milions d’euros i un total de 65 accions específiques destinades a promoure la formació i la inserció laboral dels joves en condicions d’estabilitat tot reduint la precarietat laboral que els afecta. Al voltant de 2.000 joves en risc d’exclusió social es beneficiaran d’un programa que els formarà, orientarà i inserirà en el mercat de treball. Aquest acord també vol promoure i promocionar l’emprenedoria entre el jovent. Aquest són bons exemples del que en aquests moments necessita Catalunya i en definitiva el projecte d’autogovern català el qual, en primera instància ha de respondre a les necessitats reals del ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Quan més necessari esdevé “sumar” n’hi ha alguns que es dediquen a restar. I quan més resten més s’allunyen del sentit “identitari” compartit i plural del poble català, de tal manera que abonen un terreny molt perillós: el de la radicalitat tot confonent interessos partidistes amb un suposat sentit identitari compartit. La voluntat és del tot clara malgrat que errònia: pretenen desencisar a la majoria de catalans i catalanes que van manifestar legitima i democràticament el seu suport al projecte d’autogovern de Catalunya en el referèndum de 18 de juliol de 2006 sobre l’Estatut. És realment pobre l’espectacle dantesc i la deriva del principal líder de l’oposició el Sr. Artur Mas arran la consulta d’Arenys de Munt. Un fet anecdòtic més que demostra clarament que CiU cada cop està més lluny de la seva aferrisada voluntat de legitimar-se com “garants” de les essències i destí del poble català.
