Maria Badia
El 7 de juny d’enguany, 500 milions de ciutadans i ciutadanes d’un total de 112.000 ciutats europees tindrem l’oportunitat d’exercir el dret de vot, el nostre vot, per tal d’escollir els i les nostres representants al Parlament Europeu. Aquesta contesa electoral esdevindrà un exercici democràtic transfronterer sense precedents doncs implica la mobilització potencial de l’electorat dels 27 Estats Membres. Per aquest motiu, en primera instància, cal fer un esforç important per a la mobilització ciutadana en aquestes eleccions en tant que aquesta contesa es presenta com una gran oportunitat per determinar el camí futur del projecte europeu. En temps de dificultats com els actuals, arran el col·lapse del model neoliberal el pitjor enemic d’Europa és el revifament dels replegaments i particularismes nacionals fonamentats en rivalitats econòmiques entre Estats. Europa és avui una necessitat i també una ambició a l’hora de donar respostes consistents i fiables als reptes que afrontem com a societat europea en un marc multidimensional de relacions (internacional, nacional i local). La crisi global que ens afecta és el resultat del fracàs d’un determinat model polític, el de la dreta, que ha naturalitzat un model econòmic el qual ha prioritzat el mercat financer desregulat per sobre del mercat laboral i del de bens i serveis, tot provocant un conjunt d’externalitats negatives que han degenerat en una economia-casino insostenible, des del punt de vista social i mediambiental. El riscos principals del col·lapse estan servits i a Europa passen, si es manté l’actual correlació de forces en el Parlament Europeu (en els darrers anys els conservadors han tingut la majoria a Europa tant als governs dels Estats Membres com a les institucions europees) per l’intent de perpetuació d’un model que projecta el cost de “rescat” dels seus excessos en les “economies domèstiques” les dels treballadors i treballadores, les petites i mitjanes empreses, en definitiva sobre els actors de l’economia real els quals veuen amenaçats els seus drets socials i laborals. Mentre que els creadors d’aquest escenari gris emmascaren, sota una sospitosa neutralitat ideològica, receptes de recuperació on els ingredients bàsics són: més mercat, més desregulació i menys drets socials, la resta pensem que tenim la possibilitat de transformar el rumb de la UE sortint de la zona de turbulències.
La primera fita, passa per airejar la cambra i pintar-la d’un altre color, el color d’un projecte que tingui com a pedra angular les persones i el seu benestar, en un marc de llibertat, igualtat i solidaritat entre les parts. Això implica necessàriament el reforçament del projecte polític d’Europa per tal de poder fer front als desperfectes i l’anomia provocada durant aquests anys per aquells que han treballat intensament, des d’Europa i també des de Estats Units per aconseguir un “planeta geofinancer o de casino” que ara agonitza. Als Estats Units ja s’ha produït el canvi de rumb necessari amb l’elecció d’Obama. Hem començat un nou cicle i ara, el 7 de juny, ens toca als europeus i les europees prendre el pols a la nostra història comuna per tal de millorar-ne el relat.
Els i les socialistes volem liderar, amb la complicitat de la resta de forces progressistes, aquest canvi des del Parlament Europeu, el qual esdevindrà clarament enfortit, quant a poders, un cop s’aprovi el Tractat de Lisboa. A tall d’exemple assenyalar que el 95% de la legislació que marca les polítiques que ens afecten en el nostre dia a dia es decidirà a l’Eurocambra (actualment el percentatge se situa en un 70%).
El nostre projecte es concreta en un programa de treball que vol avançar en la construcció d’una Europa Política i Social. Volem treballar per la igualtat d’oportunitats per a tothom i per l’extensió d’un model de creixement i benestar que faci compatible la productiviatat i la generació de riquesa amb l’extensió dels drets socials i laborals. Aquest és el projecte socialista i Catalunya està encapçalat per Maria Badia, la única cap de llista a Catalunya que ha donat suport explícit al Tractat de Lisboa en tant que esdevé un pas cabdal en l’enfortiment i democratització de les institucions europees. A tall d’exemple, hem de destacar que situa al Parlament Europeu en peu d’igualtat amb el Consell.
El nostre programa està pensat des del rigor i amb un clar sentiment europeista, el podrem fer avançar si tu hi participes el 7 de juny optant per una opció política que ens permeti consolidar una majoria progressista al Parlament.
L’Europa actual, la del Partit Popular Europeu, no és la que volem. Ha donat prioritat al mercat desregulat per sobre dels drets de les persones. La directiva de les 65 hores ha estat l’exemple més revelador de la posició defensada per les dretes i que hem parat gràcies a la mobilització sindical i a l’actuació dels socialistes i forces progressistes al Parlament Europeu. Ara bé, si volem evitar que iniciatives com aquesta es tornin a plantejar en un futur necessitem canviar les majories al Parlament Europeu. A Europa ens hi juguem coses massa importants com perquè els catalans i catalanes ens quedem a casa el 7 de juny.
El proper 7 de juny cinquanta diputats i diputades seran escollits, anem o no a votar. Com deia Eleanor Roossevelt el futur pertany als que creuen en la bellesa dels seus somnis… el futur és Europa i el nostre sommi l’Europa Social.
