Vaig tenir l’oportunitat de participar, com a ponent, en la Primera trobada intercomarcal de les dones del Baix Llobregat i el Barcelonès que va tenir lloc a Olesa de Montserrat el passat dissabte 25 d’abril. Més de 200 dones d’ambdues comarques vinculades al moviment associatiu i/o amb responsabilitats polítiques ens vam trobar, presencialment, per compartir unes hores i reflexionar sobre el rol de les dones en la vida social i política de les ciutats. Vaig compartir taula amb la companya Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat i Esther Cerro de la Federació de Dones Progressistes de Madrid. Les tres ponents vam coincidir en el fet que la incorporació de les dones a l’esfera social (espai on la productivitat femenina n’obté un reconeixement sovint acompanyat d’una remuneració) s’havia donat en paral·lel a la democratització de les ciutats, de tal manera que s’ha generat un important capital social, adoptant la terminologia de Robert Putman, de dones les quals s’han incorporat activament a diferents àmbits d’acció que esdevenen cabdals per a la consolidació dels valors que apuntalen les “ciutats vitals” és a dir, aquelles que es projecten desde la cohesió social i vers l’exercici de l’anomenada “ciutadania plena”. A través del moviment veïnal, sindical, dels partits polítics i de les entitats, les dones, mica en mica, hem transformat l’espai sociològic de tal manera que el que abans foren reivindicacions “excèntriques” avui són drets que s’exerceixen amb plenitud en societats avançades com la catalana i l’espanyola. A tall d’exemple, hem aconseguit, amb la ferma acció del govern que encapçala José Luís Rodríguez Zapatero, la legislació més avançada de la UE en matèria d’igualtat i contra la violència de gènere. Ara bé, sabem que cap de les transformacions que ens permeten avançar com a societat, succeeixen espontàniament i també hem de ser conscients que res no és per sempre i que tot allò que es pot fer no està ja fet per altri. Resten coses per millorar i les noves generacions han de deixar la seva empremta i contribució tot prenent el pols al fragment de la història de la qual, per conjuncions biològiques, en formen part. Entre aquestes i d’altres reflexions vaig passar un gran dia. Companyes vaig aprendre moltíssim amb les vostres intervencions i amb el relat harmònic que entre totes vam construir i del que es deriven nous reptes. Vaig sortir amb les piles ben carregades i desitjant un futur retrobament!
Tot just el diumenge 26 vaig llegir a la premsa, la notícia que avançada des del Cairo, la vicepresidenta primera del Govern i ministra de la Presidència, Maria Teresa Fernández de la Vega sobre l’aprovació d’un Decret, el mes de maig, que reconeixerà amb un títol professional, les capacitats de col.lectius que tenen experiència en tasques d’educació infantil i dependència però que no disposen de titulacions oficials. Amb aquesta mesura, per fi, mig milió de persones que no fan tants anys acreditaven al DNI com a professió “sus labores” veuran reconegudes socialment “sus importantes labores”. Vull acabar aquesta reflexió felicitant a tres dones fermes: la Rosina, la Pilar i l’Angelita, que amb el seu “savoir faire” van fer possible l’èxit de la trobada.
Aquesta reflexió és un petit homenatge a la Soledad, que fou la meva avia i a totes les dones que han fet possible que avui estem en un bon punt de partença!
